En el PP ja no en caben més

Ai mare com estan al PP nacional. Quan un partit guanya tos son bons perquè hi ha lloc per endollar a tots però en la derrota...
La imatge que estan donant, tots intentant aconseguir les seues quotes de poder i els lloscs d'influència, demostra la verdadera situació en la que estan.
Al congrés de juny pot passar de tot, estarem allí per a donar bon comte

Amb l'esglèsia ens em topat!

Bé bé, després de quasi un mes sabàtic que m'he agafat per uns problemetes amb la jerarquia eclesiàstica (Ja li ho va dir el Quixot a Sancho, "benvolgut Sancho, amb l'esglèsia ens hem topat), torne a la lluita diària. Conegut el resultat de les eleccions i amb un gust agredolç, ja que l'esquerra alternativa al PSOE s'ha afonat, crec que és moment de fer balanç de la situació al nostre país i del que ens depararà el futur més pròxim.
Primer que tot fer un xicoteta reflexió personal sobre l'entrebanc que he patit els passats dies. Jo no sabia que la meua professió estava tan vinculada a la política i a les seues misèries però cada dia, i a base de colps, em vaig assabentant. Així i tot continuaré en l'escletxa i no res em farà canviar d'opinió i de parer respecte a la frase que va dir Kapuscinsky i que faig meua: "Només les bones persones poden ser bons periodistes".
Dit açò comentaré un poc les eleccions que han revalidat a Zapatero com a President del Govern. De moment, el PSOE manarà quatre anys més amb el que deurà d'acomplir el fum de propostes realitzades i on haurà d'enfrontar-se al canvi de cicle econòmic que arriba. Els veig amb ganes encara que deurem reivindicar-los per al nostre país tot el que necessitem per a millorar el nostre benestar i tapar-li la boca al Consell de Camps.
Respecte al PP, sembla que hagen guanyat les eleccions, però com molt bé recordava Pedro J. Ramírez al Mundo, les han perdudes. Quan pareixia que la nit del passat dimecres anava a ser un símil de "la noche de los cuchillos largos" va i el tio decidix quedar-se i presentar-se a les eleccions de 2012. Gran jugada de Camps que ha obligat a tots els barons a recular i a tancar files amb Rajoy per a que éste revalide presidència del PP. Encara que ell no ho diga, li agradaria ser el relleu de Mariano ja que es veu fort després de les eleccions però sap que una lluita cos a cos amb Esperanza o Gallardón la té perduda degut al poder mediàtic (cal recordar que són ells qui governen a la Meseta, i de moment és allí on es talla l'avaetxo).
Molt intel·ligentment ha optat per l'opció del silenci i el recolzament del líder, tal i com va fer amb Zaplana, personatge que després el nomenaria digitalment com a successor. Camps sap que en unes primaries poc podrà fer però guanyant-se la confiança de Rajoy i col·locant peons (Com Gonsàles Pons, l'hereu de Lizondo) a Madrit pot anar fent-hi camí. Perquè una altra cosa no, però paciència si que en té.

Per això li ha ofert el seu recolzament "sincer i incondicional" per anar aplanant el terreny per a 2012, o sinó per a 2016, no hi ha presa, ell té el país Valencià controlat. Si Rajoy, com va fer Aznar no decidix el seu successor per a les properes ho farà per a 2016, i és ahí on Camps jugarà les seues cartes que el poden dur a optar a la presidència. Si nò, tampoc passa res, Qui li anava a dir a ell quan era conseller d'Educació que seria el Molt Honrable President de la Generalitat Valenciana?
I que hem de dir de la desfeta d'EUPV i de la Coalició Bloc-Iniciativa-Verds. Els seus votants han fet espantada cap al PSOE quan han vist la possibilitat de que la dreta arribara al poder. Açò s'ho haurien de fer mirar perquè la infidelitat del seu electorat ha sigut espectacular. De totes formes, i si en parlem del Bloc-IdPV-Verds, estes no són les seues eleccions. Els aspirants al tercer espai, o ESPAI TARONJA, deuran canviar moltes coses i manpendre a treballar de cara al 2012 o 2016 per aconseguir l'ansiat canvi a la Generalitat.

Adèu carrers Falange Espanyola I Primo de Rivera

Després de trenta dos anys de Democràcia el llistat de carrers de La Pobla de Vallbona deixarà de tindre entre els noms de les seues vies el de Falange Espanyola. Però esta iniciativa que es promourà de manera imminent no ha sigut del nou equip de govern sinó que és fruit de l'aplicació de la Llei de Memòria Històrica aprovada fa uns mesos a les Corts Generals. El nou nom de la via serà Antic Regne de València, proposta del PP que no ha s’ha portat al ple.

Els veïns del citat carrer han demanat al consistori que córrega amb totes les despeses que els ocasione el canvi de nom: modificació del rebuts, DNI, passaport...Com no no podia ser d'una altra manera el consistori accedirà a esta petició encara que cap la possibilitat de que se li exigisca este pagament al Govern central que és qui ha promogut esta llei, seguint la línia marcada desde el carrer Quart.

El que encara mantindrà el seu nom però valencianitzat serà el conegut com carrer Josep Antoni, que dona nom a la antigament coneguda "calle de José Antonio Primo de Rivera". Desde el consistori han optat per esta opció que no durà tants maldecaps, ja que d’un altra manera haurien d’inventar-se un nom nou. D’esta manera els poblans sempre podran explicar als seus fills quí era eixe personatge tan important al que li van dedicar un carrer i que li deien Josep Antoni.

Per una altra banda, i en aplicació de la Llei de Memòria històrica, la falla que porta el nom del carrer Josep Antoni deuria plantejar-se el canvi. No estaria mal que s'anomenara com és coneguda al poble, falla del Xiquets.

El carrer que encara mantindrà el nom d'un militar franquista de la localitat és el del Coronel Jesús Pitarch, que pareix ser no entra en l'aplicació de la Llei de Memòria Històrica. Crida l’atenció que La Pobla no dispose de carrers d’insignes valencians com Manuel Sanchis Guarner, Josep Renal, Eugeni d’Ors, Jaume I i sí que estiga per exemple “calle del ejército español”.

Les promeses s'han de complir

La veritat que l'últim ple de l'Ajuntament de La Pobla va ser molt substanciós pel que fa a promeses imminents de l'equip de govern. L'alcaldessa va dir que entre març i abril la Diputació de València començarà les obres de la desitjada Ronda Sud. Seguidament el regidor d'Hisenda va assegurar que el consistori ja disposava dels terrenys per al tercer col·legi i que les obres començarien en breu. L'últim en unir-se a esta argumentació tan generosa va ser el regidor d'Esports, qui va dir que enguany es faria un acte per commemorar el 800 aniversari del naixement de Jaume I.

Esta bateria de propostes és molt important per al futur del poble i varen ser llançades com un pols a l'oposició, i cal recordar els 10 anys de retard de la Ronda o els més de quatre del tercer col·legi, que obliga als xiquets a donar classe als barracons amb l'autovia de fons quan miren per les finestres o ixen a jugar al pati. Durant tot este temps governava el PP a La Pobla i el que és més important, a la Generalitat i a la Diputació que són els que posen els diners, i no es va fer res.

I ara s'intentarà vendre com una iniciativa realitzada gràcies a este equip de govern, però en realitat és un deute que tenen amb el poble i que han de complir, perquè de no ser així, la població els hauria de demanar explicacions. Perquè no hem d'oblidar que La Pobla ha crescut en 10 anys en 12.000 habitants i el que és més greu, a la caixa de l'ajuntament han entrat més milions que en tota la història del municipi degut a l'impuls de la rajola. Així que, per dignitat moral, eixos obres deurien estar en marxa en pocs mesos d'un altra manera estarien parlant d'un nou engany a la ciutadania.

Promeses que s'han d'acomplir

La veritat que l'últim ple de l'Ajuntament de La Pobla va ser molt substanciós pel que fa a promeses imminents de l'equip de govern. L'alcaldessa va dir que entre març i abril la Diputació de València començarà les obres de la desitjada Ronda Sud. Seguidament el regidor d'Hisenda va assegurar que el consistori ja disposava dels terrenys per al tercer col·legi i que les obres començarien en breu. L'últim en unir-se a esta argumentació tan generosa va ser el regidor d'Esports, qui va dir que enguany es faria un acte per commemorar el 800 aniversari del naixement de Jaume I.

Esta bateria de propostes és molt important per al futur del poble i varen ser llançades com un pols a l'oposició, i cal recordar els 10 anys de retard de la Ronda o els més de quatre del tercer col·legi, que obliga als xiquets a donar classe als barracons amb l'autovia de fons quan miren per les finestres o ixen a jugar al pati. Durant tot este temps governava el PP a La Pobla i el que és més important, a la Generalitat i a la Diputació que són els que posen els diners, i no es va fer res.

I ara s'intentarà vendre com una iniciativa realitzada gràcies a este equip de govern, però en realitat és un deute que tenen amb el poble i que han d'acomplir, perquè de no ser així, la població els hauria de demanar explicacions. Perquè no hem d'oblidar que La Pobla ha crescut en 10 anys en 12.000 habitants i el que és més greu, a la caixa de l'ajuntament han entrat més milions que en tota la història del municipi degut a l'impuls de la rajola. Així que, per dignitat moral, eixos obres deurien estar en marxa en pocs mesos d'un altra manera estarien parlant d'un nou engany a la ciutadania.

10 díes i el Consell tancarà els repetidors de TV3

El Consell ha emés un comunicat on li dona un plaç de 10 dies a ACPV per tancar els tres repetidors de TV3 que hi ha a la província de València. De no fer-ho així pendrà mesures administratives que poden acavar en una multa de entre 50.000 i 300.000 euros a,n el que la cuantia de la multa por ascendir a vora un milió d'euros.

El Consell de Camps acava de llançar un pols al valencianisme polític, a la llibertat d'expressió i al seny. Com pot ser que en plena Societat de la Informació i a menys de dos anys de l'apagó analògic decidixquen privar als valencians d'un canal públic. No té cap raó de ser i l'única motivació és la d'eliminar una veu crítica amb la seua gestió.

Ningú no imposa TV3, només demanem la posibilitat de poder vore'l quan vulguem. Esta actuació és impensable en qualsevol societat democràtica i només demostra la manipulació que el PP del País Valencià fa de la informació i dels mitjans.

Així que, o ens mobilitzem o ens tancaran els repetidors com han fet a la Carrasqueta.

La separació entre l'Església i l'Estat

L'article 16.3 de la Constitució espanyola diu que l'Estat espanyol és aconfessional. Això vol dir, i és un valor nascut a la Il•lustració, que l'Estat i l'Església son dos coses totalment separades. A més, esta idea també significa que no hi ha cap religió que estiga per damunt de les demés, incloent també la opció de l'ateisme i l'agnosticisme.
Doncs este article tan fonamental de la Constitució del 1978, que delimita clarament que les administracions públiques són laiques i no estan influenciades per ninguna religió, a l'ajuntament de La Pobla o no l'entenen o simplement se'l voten.

I és que des de fa unes setmanes, presidint el Ple de l'ajuntament de La Pobla (recordem que el plenari és el màxim òrgan democràtic que regix el municipi i que representa a tots els poblans) podem vore dos quadres de grans dimensions de la Mare de Deu del Rosari i Sant Sebastià. Cal recordar que la legislació només obliga a que estiga la foto del Rei d'Espanya en qualitat de Cap de l'Estat, la bandera de l'Estat espanyol, la Senyera amb el blau coronat i la de la Unió Europea.

La col•locació d'estes dos imatges dels patrons de La Pobla al plenari de l'Ajuntament no és un fet aïllat ni trivial, sinó una visió de com entén la política el Partit Popular. I es que alguna contraprestació deu tindre la campanya electoral que han començat els bisbes i cardenals en favor de Rajoy i que va cristal•litzar en la multitudinària manifestació "per la família catòlica i en contra del PSOE". Perillós quan l'Església confon la seua missió i s'involucra en àmbits que no li corresponen.

El ciutadans hem de respectar les creences de la majoria, no podem obviar que al País Valencià el catolicisme és la religió més profesada encara que a la baixa, però no ens hem d'oblidar mai, i l'equip de Govern deuria repensar-s'ho, que la religió s'ha de viure en l'àmbit privat, que és una cosa molt íntima i que no es pot fer partícip a tot el món d'això. No es pot imposar en un espai públic com és el plenari, que representa a tots els ciutadans: ateus, agnòstics, catòlics, protestants, evangelistes o musulmans, una confessió, encara que siga la majoritària. Perquè a banda de que s'estarà vulnerant la llei, s'estarà tornant tres segles enrere, quan Església i Estat eren la mateixa cosa. A Deu el que és de Deu i a Cèsar el que és del Cèsar.